Ermita de Sant Mer - Llocs d'interés
Sant Mer és un personatge d’origen narbonès. Fou monjo i abat del monestir de Banyoles. Se li atribueixen molts miracles. Un dels més coneguts i que dóna forma a la bonica llegenda del drac de Banyoles, és l’alliberament de la vila de Banyoles que es trobava sota l’amenaça d’un drac ferotge que es menjava els infants de la vil·la. Els banyolins i veïns de la contrada no deixaven de demanar-li favors. Cansat de les multituds que acudien a ell es va retirar a la solitud on hi ha edificada l’ermita de Sant Mer. Va morir en aquest lloc el 827. Diu la llegenda que el drac va viure amb el sant totalment domesticat i dòcil i que un cop mort el Sant la fera va morir de pena. Als peus de la imatge de Sant Mer que hi ha dins l’ermita s’hi pot veure un petit drac, segurament, el drac de Banyoles. El segle XIII ja hi havia una petita església romànica en aquest indret; més tard, el segle XVII (a la llinda d’una porta lateral hi ha gravada la data 1633) es va construir l’actual ermita, perquè l’antiga capella no podia acollir la multitud de devots que visitaven el sant. Consta que l’any 1627 Ramon Xammar i Sampsó, senyor de Sant Esteve, es va interessar en la construcció d’aquesta ermita. L’any 1989, va ser restaurada pels fidels de Sant Esteve de Guialbes, Olives, Vilamarí i altres pobles veïns amb el suport de la Generalitat de Catalunya, essent rector el doctor Josep M. Jordà.
És famós l’aplec anual que es celebra en honor de sant Mer el diumenge després del 27 de gener. Els camins bosquetans que s’acosten a l’ermita senten la revifalla de les petjades de generacions passades que durant cents d’anys han vingut peregrinant. Fidels, excursionistes, famílies, colles d’amics,...s’agrupen a l’esplanada i entorn de l’ermita per passar-hi el dia, venerar el sant, ballar sardanes, i gaudir de l’aplec i de la festa.
Ben a prop de l’ermita d’aquest Sant hi ha les restes de la que fou l’ermita de Santa Càndia. Santa Càndia era la mare de sant Mer. La llegenda conta que Càndia volia estar amb el seu fill però el fill desitjava estar sol. Es van posar d’acord en què llançarien el bastó, i on caigués allà s’instal·laria la mare. Així va ser. El bastó va anar a parar a l’altre costat del la Riera la Farga, i allà es va instal·lar la mare del Sant. Així és com des de l’ermita de Sant Mer es pot veure el que queda de l’ermita de Santa Càndia, actualment propietat privada i totalment en runes. Hi ha constància documental d’aquesta ermita a partir de segle XIV.
