Petita població disseminada que es troca a la capçalera del torrent Remiol, afluent del Fluvià. S’hi accedeix per la carretera que va de Galliners a Banyoles., just abans d’arribar al poble de Vilavenut. La cita més antiga que posseïm correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers. La grafia llatina era Ollariis, que és la traducció del català Ollers o Olers. Això fa pensar que el seu origen prové d’una indústria popular dedicada a la confecció d’olles. Versió molt qüestionada per altres experts.
En aquest indret, s’hi respira sobretot calma, fruit d’un paisatge que harmonitza masos, boscos i camps. La parròquia d’Ollers inclou l’Església del poble (dedicada a Sant Martí de Tours), el veïnat d’Espasens que forma part del municipi de Fontcoberta i l’Ermita de Sant Sebastià.
